Josep Mir i Llussà va ser mestre de capella de les catedrals de Segòvia (1731-1741) i Valladolid (1741-1751), i al reial monestir de La Encarnación des de 1751 fins la seva mort en 1764, ocupant el seu lloc Antonio Rodríguez de Hita. Mir es va relacionar amb els músics més influents de la cort: José de Nebra, Jaume Casellas, José Ripa i els italians Francesco Corselli i Nicola Conforto. Va desenvolupar una intensa activitat musical a Madrid, dedicant-se principalment a la composició de música religiosa, materialitzada en un extensíssim catàleg d'obres disseminades al llarg de la geografia espanyola i hispanoamericana. Aquest enregistrament s'ha centrat en quatre peces contrastants tant en estil com en instrumentació: una missa de gran format amb solistes, cor i orquestra, una lamentació per a tenor solista i orquestra, un Stabat Mater a cappella i un salm per a doble cor i orquestra.
PREU: 10 € més despeses d'enviament.
Sol·licita'l escrivint a
LA XANTRIA, Pere Lluís Biosca
VESPRES D'ARNADÍ, Dani Espasa
- Kirie: Largo – Vivo
- Gloria: Andante
- Laudamus te: Andante - Domine Deus: Allegro
- Qui Tollis: Staccato
- Qui sedes: Andantino
- Cum Sancto Spiritu: Largo – Vivo
- Credo: Andante
- Et incarnatus: Despacio
- Crucifixus: Despacio
- Et Rexurrexit: Andante
- Sanctus: Allegretto/Allegro
- Benedictus: Giusto
- Agnus Dei
Stabat Mater a 8 “sobre otro a 4 de Arze” en Sol menor(1756)
- Stabat mater dolorosa - O quam tristis et afflicta - Qui non posset Contristari - Quoe moerebat et dolebat - Eya mater fons Amoris
Quomodo obscuratum est en Sol major (1753) Lectio 2ª in Sabato
- Andante non tropo
- Vivo: daleth
- Andante: Adhesit lingua lactentis
- Tempo Giusto: He, he quives cebantur Voluptuose interierunt – Jerusalem
- Despacio: Jerusalem
- Lauda Jerusalem - Gloria Patri
